Alfara del Patriarca.
El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha apel·lat al diàleg i al sentit comú dels docents que estan en vaga i ha mostrat la seua confiança que la seua actitud no pose en perill el desenrotllament normal de les proves d’accés a la universitat (PAU), i puga “hipotecar el futur” de milers d’estudiants de la Comunitat Valenciana.
El cap del Consell s’ha manifestat d’esta manera durant un diàleg organitzat per la Universitat Cardenal Herrera CEU i Prensa Ibérica, en el qual ha apostat per “més diàleg, enteniment i sessions per a poder arribar a un acord amb els docents” i ha assumit el compromís de “continuar adaptant alguns canvis a la proposta realitzada als sindicats perquè tots estiguen més còmodes a l’hora de firmar un document” però ha retret que, mentres la Generalitat està disposada a negociar, “de l’altra part no hi ha cap tipus de canvi ni cessió”.
Pérez Llorca ha destacat, així mateix, que els pròxims pressupostos de la Generalitat “garantixen un canvi important i un compromís seriós per part de l’Administració per a millorar el sistema educatiu en els pròxims anys”.
Així, ha assenyalat que “es reforça la inversió en infraestructures educatives amb vora 400 milions d’euros en un sol exercici i comptaran per primera vegada amb una partida específica per a la climatització dels centres escolars”. A més, prevoran la pujada salarial de 200 euros al mes per als docents i més de 1.000 milions d’euros per a les universitats.
El cap de l’executiu valencià ha realçat l’acord aconseguit per a poder presentar uns pressupostos de la Generalitat que donaran estabilitat a la Comunitat Valenciana, ja que, segons ha dit, “governar és pactar i dialogar”. Uns comptes, dels quals ha recordat, que seguiran la tramitació parlamentària ordinària, es debatran en les Corts i es podran presentar esmenes.
En este sentit, ha reiterat el compromís del Consell per la sanitat, l’educació i les polítiques socials, així com per la vivenda i les iniciatives destinades als més jóvens, que es voran reflectides en els nous comptes públics pressupostos, i solucionar els problemes de tots els valencians i valencianes.
A més, el cap del Consell ha defés la inclusió de l’arrelament per a dur a terme polítiques socials justes, tal com ja està previst en un gran nombre d’ordenances municipals, “siguen del color polític que siguen”.
Balanç de gestió
El cap del Consell ha fet un balanç dels quasi sis mesos que porta al capdavant de la Generalitat, dels quals ha destacat la “recuperació de la normalitat i l’estabilitat, la qual cosa ha permés afrontar altres reptes”.
En l’àmbit de la sanitat, el cap del Consell ha realçat el treball realitzat en l’actual legislatura per a millorar el sistema sanitari públic i ha posat com a exemple l’optimització de l’Atenció Primària, la reducció de les llistes d’espera quirúrgiques, especialment les de prioritat 1, la implementació de noves tecnologies, l’eliminació de la burocràcia i l’Estratègia contra el càncer, de la qual ha assegurat que “el diagnòstic serà molt més ràpid”.
En este sentit, ha asseverat que “tenim un pla clar” per a atallar les demores en la sanitat pública, al mateix temps que ha defés que el sistema públic “es millora amb el finançament que en la Comunitat Valenciana no tenim, amb gestió i amb la col·laboració publicoprivada”.
En referència als servicis socials, ha criticat la pressió fiscal en l’anterior legislatura i ha indicat que “en canvi hi havien llistes d’espera en dependència o en sanitat més altes que ara”, per la qual cosa ha subratllat que “ha quedat demostrat que recaptar més no és garantia de fer una bona gestió” dels servicis públics.
Pel que fa al sistema de finançament autonòmic, ha remarcat que “no acceptaré mai un sistema de finançament que deixe la Comunitat Valenciana per davall de la mitjana estatal” i ha retret “no poder negociar millors condicions”.
Al respecte, ha al·ludit a la necessitat d’un fons d’anivellament transitori “perquè la reforma del sistema de finançament no s’aprovarà en l’actual legislatura”, i ha recordat que el ministre d’Hisenda el defenia quan era membre del Govern Valencià.
Vivenda
En l’àrea de vivenda, ha destacat el programa d’avals de l’IVF per a garantir l’accés a la vivenda als jóvens i els 4.800 immobles de protecció pública posats en marxa en l’actual legislatura. Una xifra que supera les 6.000 vivendes, ja que inclou la promoció privada activada.
Així mateix, s’ha referit al fet que la Comunitat Valenciana “ha sigut pionera” a activar el procediment perquè els ajuntaments desenrotllen els projectes residencials locals (PHL) que permeta la construcció VPP.
Per tot això, ha considerat “hem trobat el camí en el qual verdaderament es fan vivendes i ho hem fet des de la col·laboració entre la Generalitat i els ajuntaments de qualsevol color polític i crec que som un bon espill en el qual ha de mirar-se el Govern d’Espanya” perquè la seua política de vivenda “no ha donat resultat”.
Turisme, mobilitat i Dret Civil Valencià
El president s’ha mostrat contrari a imposar la taxa turística, un impost “inassumible” que ha dit que “pot ser fins i tot inquisitorial” i que “no és bo ni per al turisme ni per a la Comunitat Valenciana”.
En relació als pisos turístics, el cap del Consell ha apostat per continuar desenrotllant una regularització d’este tipus de vivendes perquè “limitar-les és un error”. En este sentit, ha realçat el treball que du a terme la Conselleria de Turisme i que ha permés donar de baixa més de 18.000 vivendes turístiques que no tenien la documentació en regla.
Pérez Llorca ha traslladat que per a millorar la mobilitat en les zones metropolitanes es necessita “finançament, gestió i coordinació entre administracions”, al mateix temps que ha destacat que la Generalitat té un pla per a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana 2026-2030 mentres que el Govern d’Espanya a penes ha executat el 30 % del seu Pla de Rodalia.
Finalment, el president s’ha mostrat partidari de desenrotllar el Dret Civil Valencià, si bé ha indicat que, ateses les circumstàncies actuals, ara no és el moment d’afrontar esta qüestió i, al respecte, ha expressat el seu temor al fet que “instar una modificació constitucional puga obrir la porta a introduir altres elements que debiliten Espanya”.