La Vicepresidència Segona i Conselleria de Presidència ha desenrotllat esta setmana a Brussel·les una intensa agenda de treball amb responsables de la Comissió Europea, el Parlament Europeu i xarxes territorials per a defendre un model de finançament europeu que reforce el paper de les regions.
El secretari autonòmic de Política Institucional i Cohesió Territorial, Carlos Gil, acompanyat per la directora general de Fons Europeus, Rocío Pont, s’ha reunit amb representants de la Direcció General de Política Regional (DG REGI), el gabinet del vicepresident de Cohesió i Reformes, la Secretaria General REFORM i membres del Parlament Europeu, davant els quals han traslladat una posició ferma davant de l’evolució del pròxim Marc Financer Plurianual (MFP 2028–2034).
Amb esta acció institucional, la Generalitat reforça el seu posicionament a Brussel·les com a actor rellevant en la defensa d’una Europa més cohesionada, pròxima i eficaç, en la qual les regions exercisquen un paper central en la construcció de les polítiques públiques i en la gestió dels fons europeus.
En este sentit, Carlos Gil ha destacat que un únic pla nacional “simplifica sobre el paper, però empitjora la qualitat de les decisions. Els enfocaments basats en una planificació única per Estat membre poden generar rigideses i dificultar l’adaptació a les especificitats regionals”.
Per part seua, la directora general de Fons Europeus ha afegit que per a gestionar bé els fons “necessitem que es tinga en compte el detall territorial, no solament una visió conjunta com a país, ja que un enfocament massa agregat a escala nacional reduïx la capacitat d’adaptar les inversions a les realitats territorials. Per a una assignació eficient és imprescindible mantindre un cert nivell de desagregació, tant territorial com sectorial”, ha insistit.
En este context, la Generalitat ha advertit dels riscos associats al nou model de National and Regional Partenariat Plans (NRPPs), que planteja la creació d’un únic pla nacional per Estat membre, integrant diferents polítiques i concentrant la capacitat de decisió en els governs centrals.
El secretari autonòmic ha assenyalat que este enfocament, inspirat en el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), reduirà l’efectivitat i afectarà l’eficàcia real dels fons europeus, per la qual cosa es perdran així oportunitats d’inversió i, per tant, oportunitats per a les nostres empreses i la nostra ciutadania.
Així mateix, ha criticat que el desplegament de l’MRR, tal com s’ha desenrotllat, “va ser decisió del Govern central, a causa de la urgència que va portar a presentar un pla nacional que fora informat favorablement per la Comissió Europea, sense que les comunitats autònomes i corporacions locals a penes tingueren participació en el seu disseny, la qual cosa no afavorix la cohesió territorial”.
En este sentit, els dos representants de la Generalitat han apuntat la necessitat d’impulsar un nou model en coordinació amb altres comunitats autònomes i conscienciar amb l’objectiu d’influir en el debat europeu i nacional sobre el futur disseny de l’MFP, evitant la repetició de les deficiències detectades en el model MRR, com l’excessiva centralització, la falta de transparència i l’escassa participació territorial.
Política de cohesió amb identitat regional pròpia
En concret, durant les trobades institucionals organitzades per la Delegació de la Comunitat Valenciana a Brussel·les, la Secretaria Autonòmica i la Direcció General de Fons Europeus, juntament amb la Direcció General de Representació davant la UE i Acció Exterior han defés la necessitat de reforçar una política de cohesió forta, amb identitat pròpia i accessible a totes les regions per a benefici de la ciutadania.
Així mateix, han reivindicat l’experiència de la Comunitat Valenciana en la gestió de fons europeus, destacant el paper clau de les administracions regionals per a adaptar les inversions a les necessitats reals del territori.
La Generalitat ha insistit en la importància de garantir una governança multinivell efectiva, en la qual les regions no siguen mers executors, sinó participants actius en la definició del disseny per a implementar les prioritats europees.
En este sentit, ha traslladat a la Comissió Europea la necessitat de reforçar el principi d’associació i d’establir mecanismes obligatoris que asseguren la participació de les autoritats regionals en el disseny dels nous instruments financers.
Un altre dels eixos centrals de l’agenda ha sigut la defensa d’un equilibri adequat en el futur pressupost europeu, que permeta afrontar noves prioritats sense debilitar polítiques tradicionals com la cohesió. La Generalitat ha advertit que la reorientació de recursos cap a àmbits emergents no es pot produir a costa del desenrotllament regional i la reducció de desigualtats, principis fonamentals del projecte europeu.
Carlos Gil també ha assistit a la Cimera Europea d’Autoritats Locals Intermèdies i en trobades amb xarxes com Partenalia, a on ha compartit problemàtiques amb altres territoris europeus per a promoure un enfocament més descentralitzat i inclusiu.
En concret, el secretari autonòmic de Política Institucional i Cohesió Territorial ha participat en una taula de debat amb membres del Parlament Europeu, alcaldes i alcaldesses d’Itàlia, Polònia, i altres regions espanyoles, entre les quals es troba l’alcaldessa de Castelló de la Plana i l’alcalde de Càceres.